Entrenaments


Després de 5 mesos de molt poca activitat física, sembla que em tornen a venir ganes de muntanyes, vols i escalades. Fins ara dedicat 100% a l’estudi, en una setmana he fet de tot,… allò que més m’agrada. Dissabte passat 37km de btt amb l’Ivan i el Victor amb parada improvitzada a esmorzar a Sant Pau de la Guàrdia (torrades, mongetes, patates, carn amb all i oli..) Diumenge estrenem la primavera amb un dia de vols a Àger. Molt bona companyia i 3 vols, l’últim el millor de tots, girant tèrmica i fent “ladera” amb en Mateu. Aquesta setmana més aviat tranquil·la a Mollet. Ja tocava després de 4 exams en un dia. I avui dissabte matinal atlètica amb l’Ivan (camí del pont amunt i descens per bateries) i una mica de friki amb l’Eudald. Al final se’ns ha fet fosc però he pogut encadenar un antic 7a del Faraó, recordant vells temps.

Aquí va el video del vol…

Anuncis

Cada cop queda menys per la temporada de muntanya i avui, per primera vegada des de la Montserrat Nord, tornem a trepitjar terreny rústic i començem a acumular desnivell. Poc a poc, sense forçar la màquina que estem a diumenge, surto rodant tranquil·lament per sobre la carena dels Gatells (camí nou obert pel senglar de l’Ivan). Baixada fins a l’alçada de Can Rubió i passet a passet enfilo la Serra de Can Rubió per tornar a baixar per la banda de les obagues fins a Ca n’Astruc Vell. Pel fons de la vall cap amunt fins a Collbató. En total 1 horeta i uns 10 km de mitja muntanya per anar posant les cames a to i el 7 de febrer no fotre un pet com un aglà al Montserratí.

I per avui res més a explicar, només dir que de moment el Pela-roques només sap córrer i escalar. Ara ha d’apendre a VOLAR!

Ja feia temps que no m’enfilava a St. Jeroni i avui, després d’un dia de feina una mica grís, he decidit pujar-hi. Surto de Collbató centre (372m) i passant per l’Ermita de la Salut enfilo escales amunt fins a les Coves del Salnitre. Planejo una mica pel camí de les Feixades, passo el Coll de la Serra Llarga i arribo al Pla de St. Miquel (850m i 42 min). Amb el cel rogenc vaig fent passet a passet per la pista de ciment i sense activar el mode caminaire en cap moment, arribo a St. Joan (971m) en 51 min. S’acabat la pujada forta. Ara fins a St. Jeroni el camí planeja seguint la carena de les Paparres. En els trams de clariana encara s’hi veu però a la que entres al bosc la foscor de la tarda-vespre es fa present. Així que com una moto entrant a un túnel engego llums. Vaig espantant a tota la fauna montserratina, que a aquestes hores segur que no s’esperaven creuar-se amb ningú; Ara sorpreng a una cabra mascle a la sortida d’un revolt, ara una família de perdius apunt d’anar a dormir, i també algun senglar espantat que se sent com s’allunya. Ja de nit arribo al mirador de St. Jeroni (1.236m) en 1h 18min i als meus peus, tot el Bages i els seus pobles ja il·luminats. Sense parar el crono, mitja volta i escales avall fins al coll de les Pinasses (1.139m). Des d’aquí amb uns 40m de desnivell m’enfilo al turonet de l’Albarda Castellana (1.177m i sostre del Baix Llobregat) i ja tot baixada pel camí dels Francesos. La baixada me la prenc molt en calma ja que és molt tècnica i de nit i amb el frontal en reserva prefereixo ser prudent. Can Jorba, Vinya Nova i per fi els carrers il·luminats del Pujolet. Finalment arribo a casa en 2h 13min. 

Bonanit!

Conecto l’ordinador, obro el facebook i al mur algú ha penjat una proposta molt interessant. És l’Albert Lapeira, corredor de muntanya de Vic, que proposa una sortideta en plan “runnig” al Pedraforca. Jo m’hi apunto. Així que dissabte a les 10 del matí ens trobem ell i jo als peus del Pedra, al Refugi Lluís Estasen (1.640 m).

Uns quants estiraments, posem en marxa els cronòmetres i començem a córrer pel bosc en direcció al coll del Verdet. El planing inicial és fer dos voltes a un circuit circular: Refugi Lluís Estasen, Coll del Verdet, Pollegó sup. del Pedra, baixada frenètica per la tartera, Refugi iiiiii… “repetimos”. Jo pensava fer la primera volta suau i apretar-li una mica més a la segona, però l’Albert es posa al davant, posa la cinquena i amunt! A mi em costa bastant escalfar i el ritme que marca l’Albert em rebenta els quàdriceps a la primera pujada dura. Per uns moments el perdo de vista. Seguim pujant i veig que el cabronet no afluixa. Així que em vaig mentalitzant que serà una pujada ràpida sense pauses i una mica agònica. Anem caminant però, a base de passes llargues, tronc lleugerament inclinat endavant i mans a les cuixes apretant fort, passem el Coll del Verdet (2.240 m). L’Albert em treu uns 100 m i durant tota la pujada anem fent la goma; ell davant i jo darrere. Passat el coll del Verdet començen un seguit de trams de grimpada on li retallo distància i finalment arribem al cim (2.497 m) amb poc més d’un minut de diferència. Paro el crono en 56′. Tansols un minut ens estem al cim i començem el descens fins a l’enforcadura i després a 1000 per hora per la tartera. Deu ni do com baixa l’Albert! si pujant ja costa seguir-lo, baixant… Un cop al final de la tartera agafem el cami direcció al refu, i després d’equivocar-nos en un trencall arribem al refugi en 1h 22′.

Ara toca la segona, la psicològica. Jeje, amb lo bé que aniria uns estiraments i cap al bar, i pensar que ens espera una altra hora llaaarga de patiment… una altra volta… Així que després d’uns minutets de repòs, glop d’aigua i som-hi que no ha estat res. Tornem a posar el crono a zero i mentre reprenem la marxa pels boscos del refugi, l’Albert em diu:  -Aquesta a disfrutar-la eh?, que vaig cansat- A disfrutar-la?? això què vol dir? que anirem xino-xano tranquil·lament? I uns collons! L’Albert prèn la iniciativa altre cop i canya cap amunt. Repetim el camí de pujada avançant a gent que ja havíem passat a la primera pujada. Alguns ens animen, d’altres es caguen en nosaltres. Està a petar de gent i als trams tècnics de grimpada es fan uns taps importants. Aquesta segona pujada sembla calcada a la primera; l’Albert al davant i jo mantenint la distància. Aquest cop però, l’atrapo abans del cim i arribem junts a dalt en 58′. Perfecte! Molt bon temps per ser la segona. Aquesta última ha estat dura per les meves cames i sobretot pels meus pulmons, però ara que som dalt podem dir que la hem disfrutat. Cinc minuts, ens mengem una barreta, recuperem l’alè i altre cop tartera avall. Aquest cop pel bon camí, arribem a baix en 1h 20′.

Ara si que podem dir que s’ha acabat això. Resumint: desnivell positiu acumulat de 1700 m, distància aprox d’uns 14 km, temps total de 2h 42′ i velocitat d’ascensió de 895 m/h.  

Ha estat un magnífic entrenament tècnic i també de coco. I aquesta setmana a descansar que diumenge que ve tocarà córrer de veritat a la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall.

 recorregutUn llarg camí, no hi ha drecera
no es fa tan llarg si algú t’espera
un altre cop la mateixa pedra
i la sensació de donar voltes a un cercle.